EL NOSTRE VERMICOMPOSTADOR

El nostre compostador consta de tres nivells:

§       En el superior hi ha terra perquè serveix de tapa i evita la pèrdua de calor. Va millor que una tapa de plàstic ja que transpira millor i evita les olors.

§       En el segon nivell hi ha els cucs juntament amb una mica de substrat, la matèria orgànica i els fongs i bacteris que ajuden a descompondre.

§       A l’últim nivell hi ha terra i l’humus generat en la descomposició.

La construcció d’un vermicompostador i tenir-ne cura és una tasca important ja que d’aquesta manera es pot prendre consciència de la importància del reciclatge i dels avantatges que en podem obtenir. A més, ajuda a evitar abocar nitrats i altres substàncies tòxiques directament al terra, i nosaltres podem utilitzar els lixiviats com adob rebaixant-los amb aigua. Fins i tot, es pot vendre l’adob que produeixen els cucs, ja que és molt bo per a la terra. Però, per aconseguir tot això, cal fer un bon manteniment del compostador. Per fer-ho hem de:

-          Mantenir una bona ventilació: tant els cucs com els processos de descomposició requereixen oxigen i per obtenir-lo cal tenir forats i disposar de suficient espai lliure al voltant perquè circuli l’aire. Per aquest motiu cal remenar-los sovint amb un rasclet (per oxigenar).

-          Mantenir la humitat: els cucs respiren a través de la pell i necessiten que estigui sempre humida. Per no perdre massa humitat del substrat, es pot tapar amb paper de diari perquè mantingui la humitat, però a la vegada transpiri. Cal mantenir la humitat entre el 70 i el 80%.

-         Controlar l’acidesa: si no ho fem, l’acidesa podria afectar l’activitat dels cucs, podria arribar a danyar-los la pell i fins i tot, provocar-ne la mort. Així, cal evitar els aliments que acidifiquin el substrat i aplicar productes amb calci que el neutralitzin, com ara closques d’ou.

-    Seguiment moderat. No cal un seguiment diari dels cucs. És interessant aprofitar el moment d’enterrar les restes orgàniques per observar com va el procés; si li falta humitat o n’hi ha massa, si els cucs es congreguen al voltant d’un determinat aliment, si hi ha capolls o altres organismes... Periòdicament, s’hi pot afegir una capa de paper de diari que mantingui la humitat.

-       Renovar el substrat. Al cap d’unes sis setmanes el substrat es torna fosc i s’hi poden identificar els excrements dels cucs. Progressivament, el volum de substrat baixa, mentre que el d’excrements augmenta. Quan pràcticament no quedi substrat, caldrà aportar-ne de fresc i extreure’n els excrements.

-          Controlar la llum: ha de ser opac ja que els cucs són molt sensibles a la llum del sol i es podrien morir.

-          Controlar la temperatura: perquè la seva activitat sigui màxima, la temperatura ha d’estar entre 18 º i 25 ºC.

Els cucs només es poden alimentar amb matèria orgànica vegetal (per evitar que el compostador desprengui olor):

- Restes de fruita i verdura.

- Closques d’ou i de fruits secs.

- Taps de suro i paper de cuina.

- Marro de cafè, restes d’infusions.

Les mosques de la fruita, presents probablement per un excés d’humitat apareixen en períodes de calor, les restes de menjar actuen d’hàbitat per a la posta d’ous de les mosques. Cal que es barregi bé el menjar i tapar les restes més fresques posant una coberta de paper.

Passos a seguir per construir el vermicompostador

Material

Començar fent una plantilla amb ordinador per poder fer els forats en els cubells de pintura. Els forats han de permetre el pas d’oxigen entre un cubell i l’altre, però han de ser prou petits per evitar que els cucs caiguin per ells. Es fan de 4 mm de diàmetre. Un cop tenim la plantilla es fixa amb cinta adhesiva sobre la part inferior del cubell.
	Llavors s’agafa un trepant amb una broca de 4 mm i amb molta cura foradeu just als punts marcats de la plantilla. Si convé es pot llimar per evitar que quedi aspre.
Pintar l’exterior i interior dels cubells amb pintura segelladora per millorar l’adherència en aplicar-hi la pintura negra. Eixugar la pintura amb un assecador o deixant-los a l’exterior.
	Un cop estigui ben sec, pintar els cubells amb pintura negra. Llimar la part inferior del cubells, i retocar amb pintura les parts que no hagin quedat bé.
Un cop acabat aquest procés, podem muntar el compostador. Per això, primer hem de triar en quin lloc quedarà ubicat. Cal recordar les condicions de temperatura i llum que requereixen els cucs per sobreviure. Una vegada escollit el lloc posem el compostador en una base, que, a part d’aguantar l’estructura, recollirà els lixiviats. Un cop fet això, omplim les diferents capes del compostador amb terra. Ara ja es pot muntar el compostador, col·locant en el primer lloc el cubell amb el forat gran, al damunt un dels cubells foradats amb terra. Agafem uns guants i posem terra i cucs dins del cub següent i finalment el cub el cobrim amb un altre cubell foradat amb terra per mantenir la temperatura.
	Un cop muntat el vermicompostador, pesem el menjar i l’afegim al lloc on són els cucs: