Els materials no reciclables van a un abocador. Allí se soterren sota la terra en diferents capes. Però, aquests materials soterrats són perjudicials per al medi ambient ja que en el procés de descomposició els materials produeixen lixiviats. Aquests lixiviats són els que si es filtressin a la terra i arribessin a pous subterranis podria contaminar els aqüifers. És per això, que els lixiviats segueixen un procés de desminerilització per evitar que siguin tòxics; es porten a una bassa on la part líquida s’evapora al sol i la part sòlida va a un abocador controlat.

D’altra banda, els abocadors no tenen vida il·limitada i quan estan plens es clausuren. Però no es clausura quan tots els materials estan descompostos ja que els materials se segueixen descomposant i produint lixiviats molt després de tancar l’abocador. Finalment, aquests materials produeixen un gas en descompondre’s: és el biogàs.

El tractament òptim per als residus sòlids urbans és procurar la màxima revalorització d’aquests: reciclant-ne tot el que es pugui, aprofitant energèticament el rebuig que quedi, reduirien l’impacte mediambiental de les deixalles i el seu volum en un 90%.

Això es pot aconseguir, en part, amb la producció de biogàs a partir dels residus emmagatzemats: un cop clausurat l’abocador i després del seu segellatge, es perfora i es treu el biogàs. El biogàs es pot connectar directament als conductes de gas natural i arribar a les llars o es pot transformar en energia elèctrica, mitjançant un transformador. El biogàs sobrant es crema, vigilant l’emissió de gasos, ja que podrien afavorir el canvi climàtic

Abocador clausurat de la Serra Llarga (Lleida). Actualment s’aprofita el biogàs de l’abocador per produir electricitat.