Desembre 2010

Qui no recorda les hores jugant sota el pi del pati gran? Les hores de gimnàstica primer amb el professor Adserias i després amb el professor David? Les incomptables hores de llengua explicant-nos les frases i la literatura, per una part amb molta paciència de la Belén i per l’altra amb més neguit amb el Manel? Cadascun dels moments viscuts entre les quatre parets del col·legi se’ns han fet inoblidables. Per això un cop més, vam decidir tornar a unir-nos per tal d’imaginar-nos les “noves” vides dels companys de classe amb els que tantes històries em compartit. El 18 de desembre de 2010 ens vam ajuntar la generació 2002-2003, després de set anys de trobar-nos per casualitat pel carrer sense poder explicar massa cosa.

El menú, composta per records comuns, novetats d’universitat, d’amors i de feines, acompanyat d’un gran sentiment de “carinyo” i enyorança pel passat va fer que fos un sopar memorable i excepcional, podent reprendre amistats separades per la distància i pel temps.

A més, la nostra companya Cristina Güell va fer un recopilatori fotogràfic, on vam poder comparar els aspectes d’abans amb els d’ara, recordar colònies, el gran viatge fi de curs i sobretot treure del cofre del tresor algunes anècdotes que molts ni recordàvem. I, com no, Dani, el nostre amic que va marxar, va ser-hi present en tot moment.

Un cop més, només cal dir que el més important que ens va ensenyar el col·legi és a enllaçar-nos d’una manera especial, mostrant-nos el respecte per cadascú de nosaltres i la unió que només pot ser forjada gràcies a cada instant viscut plegats.

Esperem poder fer una altra retrobada molt aviat i que siguem molts més!