COMIAT FESTA JUBILACIÓ MANOLITA – JUNY 2016
Benvolguda Manolita,
Fa només uns dies deixaves el Col·legi que ha marcat la teva vida i la de molts vallencs i moltes vallenques. Ja vas tenir un comiat com et mereixies a la sala Kursaal. En aquell moment centenars de nens i, d’altres no tan nens, corejàvem al mateix temps el teu nom. Aquelles veus eren l’única veu dels milers i milers de persones que, de ben segur, haurien volgut ser allà per retre’t el mateix homenatge que en aquell moment uns quants t’estàvem fent. I és que, Manolita, al nostre Col·legi has estat i seràs sempre una institució.
Una treballadora incansable, atenta, discreta, disposada a ajudar, amable, generosa, i un llarg etcètera d’adjectius que han fet de tu una persona única, irrepetible i inimitable. Manolita no hi ha cap vallenc que no et conegui.
Només les parets del Col·legi saben més que tu. Milers d’anècdotes, d’històries viscudes. Tu has viscut de primera mà la transformació de la nostra escola. Enrere queden els uniformes, les internes, els timbres… 44 anys dedicats al Cor de Maria, la teva segona casa, la teva segona família.
Deixes enrere un llegat del qual t’has de sentir molt orgullosa. Una empremta inoblidable. Un segell, el segell Manolita. Un segell que només els que hem tingut la gran sort de conèixer-te sabem com és. Has estat molt més que aquella persona que ens obria i ens deia “bon dia” al matí. Has estat una mama, una amiga, una companya, còmplice dels alumnes i confident d’alguns dels nostres secrets.
Déu interposa en el nostre camí de la vida persones entranyables que difícilment podrem oblidar i per a tots nosaltres, Manolita, tu n’ets una d’aquestes. El tren de l’ensenyança continua el seu camí i tu t’has aturat en aquesta estació, però no deixis mai de pujar-hi sempre que vulguis, perquè al Col·legi sempre seràs rebuda amb un somriure i un petó ben fort com el que ara et farem.
Pel nostre Col·legi han passat molts mestres, professors i professores, però si d’algú es recorda tothom, és de tu; perquè durant tots aquests anys has estat la primera a rebre’ns i l’última a dir-nos “fins demà”. I durant un temps ressonarà el teu nom per les parets del pati quan els nens cridin: Manolita, Manolita!!! perquè tu ets qui tenia la clau que obria la porta als seus pares o familiars.
Moltes felicitats Manolita per la teva jubilació. Gaudeix-la en companyia del teu marit, del teu fill i de tots els teus, perquè aquest descans te l’has ben guanyat.
T’estimem.
COL·LEGI COR DE MARIA – VALLS
Juny 2016
